ero-ca

EROTISME I ART

A la mitologia grega, moltes són les versions que presenten Eros com un Déu. Fou Eros un gran déu? Segons Plató no. Eros és, però, impuls sexual. Eros és l'atracció de l'home envers la dona, de la dona envers l'home, és l'atracció generadora de vida.

Per totes les seves característiques molts han estat els creadors, poetes, pintors, etc. que l'han representat d'una manera o altra.

Al llarg de tota la meva trajectòria creativa, sense ser representat directament sota una forma o altra, Eros, emparant-se en el meu impuls sexual, m'ha permès de fer un munt d'obres amb característiques purament eròtiques.

De la mateixa manera que apareix l'impuls eròtic demanant l'acte sexual, ha anat apareguen constantment en la meva obra la necessitat creativa amb connotacions eròtiques.

Les imatges que presenta aquesta pàgina poden generar angoixa a persones irritables i altament sensibles a formes eròtiques.

He cercat d'entra la meva creació artística aquelles obres que poden tenir un clar exponent d'erotic.

Aquesta és una obra de la sèrie “Autobiografia en imatges” i com altres obres d'aquesta sèrie no va estar mai conceba a priopri.

Hi ha aquí diferents elements plàstics que indueixen a reflexionar. L'entrecuix al descobert permet veure una part altament eròtica de la figura femenina. El cap tapat no considera el rostre de la persona i no permet d'identificar-la. Hi ha també un grup de mans amb esperit de desig.

Pel fet de ser una obra d'art hi ha altres elements formals i cromàtics que combinen amb els descrits, la qual cosa permet reflexionar a l'espectador tant des d'un punt de vista eròtic com des d'en un de formal i plàstic.

A la dècada dels setanta i dels vuitanta, la temàtica a la pintura de Rodríguez-Amat es limita moltes vegades, i sempre volgudament, al cos femení i en particular a les cames. La temàtica és un pretext que li permet, sense cap tipus de concessió envers qualsevol espectador, l'execució d'uns treballs amb tots els valors conceptuals i plàstics que el propi artista volia imprimir a la seva obra.

Eros és un concepte que, a més de connotar l’acte sexual, comporta el sentit de vida, doncs l’acte sexual determina la vida. Rodríguez-Amat va conjugar el concepte amb l’acció creativa. L’erotisme té aquí sentit de creativitat, Hi ha imatges que poden impressionar certs espectadors i, evidentment, l’artista va conjugar conscientment el sentit purament sexual amb l’artístic.

En algunes obres, el concepte d’erotisme apareix com a tema principal amb fortes intencionalitats, d’altres, el propi procés plàstic, essent conscient l’artista, li va exigir allunyar-se de les connotacions sexuals per a concretar-se en el domini purament plàstic.

Mai, però, Rodríguez-Amat va caure involuntàriament amb la libido freudiana, tot al contrari, el seu acte creatiu va estar, en tot moment, volgut, desitjat i totalment conscient.

Com tota forma d'art, destinada a tocar la porta dels sentits, neix d'una exigència interior, del desig d'expressar un univers de passions i d’emocions.

1974 / Oli sobre tela

97 cm x 130 cm

1975 / Llapis sobre paper

64 cm x 52 cm

1975 / Llapis sobre paper

40 cm x 51 cm

1973 / Oli sobre tela / 97 cm x 130 cm

1975 / Cul 75 / Oli sobre tela

103 cm x 140 cm

1975 / Oli sobre tela

97 cm x 130 cm

A vegades les imatges apareixen amb una certa càrrega eròtica i, malgrat que aquest era el criteri que el propi artista els hi volia imprimir, els principis plàstics estan per damunt dels valors eròtics que algunes imatges poden oferir i són, evidentment, independents d'aquells.

1976 / Joc de cames / Oli sobre tela / 97 cm x 130 cm

1975 / Oli sobre tela / 162 cm x 130 cm

1977 / Voltacames / Oli sobre tela

97 cm x 130 cm

1978 / Llona / Oli sobre tela

75 cm x 50 cm

Überdimensionale Schmeterlinge

1978 / Oli sobre tela / 130 cm x 162 cm

1979 / Oli sobre tela // 61 cm x 50 cm

1979 / Carbó i llapis carbó sobre paper / 96 cm x 67 cm

1979 / Oli sobre tela

146 cm x 114 cm

Oli sobre arpillera sobre tauler de fusta

1985 / 101 cm x 102 cm

Moltes vegades el procés i els propis principis plàstics han despreciat volgudament les connotacions eròtiques que podien comportar les imatges i l'obra pot aperèixer lliure de qualsevol altre context dins d'una abstracció que fa gairebé inintel·ligible la imatge originària.

L’ull humà capta la lluminositat mitjançant els bastonets i el cromatisme mitjançant els cons, tots ells es troben a la nostra retina. Les impressions rebudes es traslladen al cervell per mitjà del nervi òptic, apareixen aquí els colors. La retina no és més que el mitjà.

Hi ha un fet per mitjà del qual els colors se interaccionen, és a dir, es veuen diferents segons els colors que tenen al costat. Aquesta percepció s'anomena interacció cromàtica.

Aquest quadre pintat el 1979 de mides 190 cm x 170 cm està sotmès a un munt d’interaccions cromàtiques i els colors no poden ser percebuts en la seva identitat. L’artista ha tingut en consideració aquest fet visual per a composar cromàticament aquesta obra. Amb aquest text no es pretén de fer un estudi exhaustiu de la interacció dels colors, sinó de fer saber que aquest és un fenomen cromàtic que existeix.

Per veure i llegir sobre la interacció cromàtica, premeu el següent enllaç: inter.html

Oli sobre tela

1979 / 190 cm x 170 cm

1980 / Carbonet i llapis sobre paper

45 cm x 32 cm

1980 / Carbó i llapis sobre paper

65 cm x 51 cm

1980 / Guix d'escaiola / 80 cm x 70 cm x 40 cm

Algunes de les imatges poden aparèixer fortament agressives per a certs espectadors.

Lipjamb / Oli sobre tela / 114 cm x 146 cm / 1981

1981 / Oli sobre tela / 80 cm x 130 cm	1981 / Oli sobre tela / 89 cm x 116 cm
1981 / Oli sobre tela / 50 cm x 73 cm	1982 / Oli sobre tela / 50 cm x 70 cm

1981 / Oli sobre tela / 80 cm x 130 cm

1981 / Oli sobre tela / 89 cm x 116 cm

1981 / Oli sobre tela / 50 cm x 73 cm