Joan

MARTÍ  VALLS

Cineasta

Escriptor

Pintor

... amb el melic del món 

Tot el que fem, en l’art o en la vida, és una còpia imperfecta del que pensàvem fer.

La imaginació és més important que el poder.

*

Nascut a la ciutat de Barcelona, el 23 d’abril (diada de Sant Jordi i del llibre) de l’any 1948.

Professionalment he viscut del cinema, pel cinema i amb el cinema.

He exercit l’ofici de cineasta des de molts àmbits i especialitats.

Membre fundador de la distribuïdora independent “Central del Curt” i de la “Cooperativa de Cinema Alternatiu”. Operador i muntador de films didàctics i reportatges; postproducció de so i doblatge; realitzador documentalista per a diverses productores. Professor de realització i producció a cursos i seminaris en diversos centres.

Realitzador de documentals i films de ficció per a TV3 i TVE amb temes molt diversos com ara les especialitats del teatre, personatges del món de la cultura, història, industria, ensenyament, cinema, art, geografia, ...

En el terreny de la ficció, he treballat com a realitzador, productor i també com a guionista en llargmetratges, sèries de televisió i telefilms.

Guions:

PLAISATGES: la mirada de Josep Pla

ANÓNIMS DEL SEGLE XX

TEMPS AFEGIT

UN SEGLE PER A LES DONES

DUES AMIGUES

ELS LÍMITS DE LA COSTA BRAVA

RACONS DE LA MEMÒRIA

LÍDIA, SIBIL.LA DE CADAQUÉS

LA PESCA DEL MÉTIS

BIBLIOMANÍA

CONTRA NATURA

BAR BARIE

FABRICANT D’IL.LUSIONS

ACTORS DE LA PETITA HISTÒRIA

OBRA ESCRITA

El secret del més semblant a la felicitat és ben senzill: busca el que veritablement t’agrada fer i quan ho trobis, dedica-hi tota la teva energia. No deixis que la simple existència decideixi per tu.

Hem de fer per manera que els nostres somnis complementin els nostres raonaments.

La meva obra té com a base dos conceptes constants: inconformisme i crítica. I s’articulen gairebé sempre, en la recerca de camins alternatius, independents i personals.

Petit recull narratiu:

El nadó portava penjada del peuet una etiqueta d’identificació amb el seu nom i una inscripció, enumerant les substàncies essencials de la seva composició molecular:

Instint: substància absolutament enganxosa.

Voluntat: substància altament volàtil.

Sentiments: substància somnífera.

Passió: substància afrodisíaca.

Sensatesa: substància hipotètica.

Humor: substància amb propietats medicinals.

Publicitat: substància altament corrosiva.

Consumisme: substància verinosa.

Diner: substància altament perillosa.

Temps: substància mortífera.

*

Llàstima del temps perdut; dels mitjans mal invertits; de les il·lusions escrostonades.

Llàstima que sigui impossible canviar el món.

Llàstima de no poder creure en el futur.

Llàstima que cada generació sigui més irresponsable i més feble.

Llàstima que la intolerància sigui el motor de la història.

Llàstima que la hipocresia domini el món.

Llàstima que la cultura no hagi servit per veure-hi més clar.

Llàstima que s’hagin perdut tants valors.

Llàstima de no poder desprendre’ns de tants lligams.

Llàstima de no jubilar-nos amb la cara més alta.

Llàstima que ens hàgim venut per tan poca cosa.

Llàstima de ser tan cretins amb nosaltres mateixos i tan bruts amb el planeta.

Massa llàstimes acumulades.

*

Fragment de la narració BAR BARIE:

   - Fa anys que vaig retirar-me del món de la publicitat, però en Blas m’ha explicat el seu pla i em demana ajut. És una tasca totalment absurda, però m’agrada i he acceptat. Vivim en un món mediàtic on gairebé tot és mentida. Heu vist “El show de Truman”? Doncs jo també sóc un d’aquests individus que us manipulen i venen una falsa realitat. La meva missió com a publicista és vendre merda. Farem una campanya publicitària, però vull recordar-vos que la publicitat no és altra cosa que una tècnica d’intoxicació cerebral. Per mitjà de missatges directes, es tracta de suggerir avui amb contundència, el que demà comprareu sense necessitar-ho.

A Blas li brillen els ulls i intervé:

   - Volem fer un experiment.

   - Hi ha un principi bàsic: el desig - continua Aldo. La gent no sap el què vol fins que hi ha algú que li proposa alguna cosa atacant els seus punts febles. La vanitat, el luxe, l’avarícia, l’enveja, i llavors es tornen bojos per aconseguir-ho. Algú ha de dir ¡prou! Declararem una guerra a la societat de consum. Naturalment a la nostra manera. Amb la seva pròpia arma... la publicitat. L’autèntica arma de destrucció massiva.

I així va començar la seva guerra particular.

*

Mixomatosis visual.

Era un cinèfil compulsiu. No sabia fer altra cosa que veure cinema a la filmoteca, al cinema del barri, a les grans sales del centre de la ciutat, a les multisales de la perifèria i quan va poder permetre-s’ho, a la saleta de projecció del seu pis.

Amb el cap atapeït de tanta imatge barrejada, emmalaltí de mixomatosis visual. El seu crani va créixer de 4:3 a format panoràmic; després a Imax i fins i tot les neurones van acabar en 3D. Els seus ulls camaleònics retenien les imatges més insòlites i els efectes visuals més inver-semblants. Tota una vida amb el cervell embotit d’imatges, d’escenes inoblidables, d’emocions reprimides, de somnis sense complir, de xerrades amb altres cinèfils afectats per la mateixa malaltia. La seva vida era una incestuosa relació amb la pantalla sota el refugi de la foscor. El cap va arribar a ser enorme i els ulls, dos protuberàncies vidrioses que sobresortien. Ningú volia acompanyar-lo ja al cinema. Ningú s’asseia prop d’ell. La seva presencia arraulit a la butaca i reposant el cap gros en el respatller, provocaven temor i repulsió. Però curiosament, la mort va presentar-se de manera més vulgar. Una nit, va morir per una sobredosi de crispetes.

*

LLIBRES PUBLICATS

- HISTÒRIA DE LA COMPANYIA OKUPA (Narrativa)

- PENTIMENTO, aforismes i pensaments d’un apòstata (Reflexions autobiogràfiques)

- NÚVOLS DE NAFTALINA (Reflexions i narrativa)

- EL MANTO DE LA NADA Dos relats sobre llibres (Narrativa)

- EN EL REVERSO Dos relats a contracorrent (Narrativa)

- PERSONATGES PERIFÈRICS (Narrativa)

- JOSEP VALLS, FABRICANT D’IL.LUSIONS (Memòries-biografia)

OBRA PLÀSTICA

Per a tots aquells que siguin capaços de llegir entre línies.

Res és més lliure que la imaginació humana. (David Hume)

Opuscle forjat.               Rovellat d'emosions...

Partícules.               Esquitxat a la pròpia galàxia...

Caos.               Pintura en uns instants gestuals...

Eclipsi                Atrapat a la teranyina enganxosa...

Pel darrera.               De les moltes interpretacions.

Petó del dimoni.               Mentre....Esquitxat a la pròpia galàxia...

Crisi

Caòtic

... la decepció de l'individu, és constant.

Joan Martí Valls

www.marti-valls.cat

Galeria Virtual de Creadors de la Fundació Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat