IMATGES I REFLEXIONS

"PARÍS OCTUBRE DEL 2019"

Jordi Rodríguez-Amat

El pintor, com tot altre artista visual, té la capacitat de plasmar en formes sensitives les imatges percebudes visualment.

Vaig passar tot el mes d'octubre del 2019 a París i en el meu recorregut per la ciutat traduïa en formes plàstiques, mitjançant la meva càmera, aquelles imatges que colpejaven el meu esperit i, alhora, reflexionava sobre tot allò que em permetia el món cultural de la ciutat de París.

En cap moment vaig voler fer un reportatge fotogràfic de París. Senzillament, vaig captar amb la meva càmera, aquelles imatges que personalment considerava amb interès artístic. Les imatges tenen entitat pròpia i no estan sotmeses a les reflexions que vaig fer posteriorment sobre els llocs, espais o altres de París. És així que aquesta sèrie fotogràfica anomenada "París, Octubre 2019" conformen un conjunt d'obres que s'han de considerar obres d'art. Vaig treballar tota aquesta sèrie amb una càmera digital Nikon Coolpix 5400 i posteriorment les treballava amb l'ordinador.

Cal dir que la fotografia és una eina de creació artística i cal utilitzar-la amb coneixement. És la percepció de l'artista la que determina la fotografia. La càmera no és més que el mitjà de reproduir la percepció del creador. És evident que cal conèixer l'eina amb totes les seves característiques per a utilitzar-la correctament. Qualsevol lloc, ja sigui urbà natural o altre, té possibilitat de ser percebut artísticament, és l’artista el que sap veure i en aquest cas el fotògraf el que crea l’obra.

París amb, totes les seves característiques, em va permetre de crear aquelles imatges que en un moment determinat colpejaren el meu esperit. El fet de conèixer París, ja que des del 1964 cada quatre o cinc anys hi he fet llargues estades, m'ha permès de reflexionar sobre tots aquells aspectes culturals o altres que es presentaven a la meva consciència.

París és un pou cultural i artístic i aquestes imatges i reflexions només poden presentar un aspecte limitat de París. Cal que us digui que tot i haver recorregut la gran quantitat de museus que té París en aquestes reflexions i imatges no he volgut tractar aquest tema per la impossibilitat de, ni tan sols, fer un tractament parcial. És per això que aquestes reflexions i imatges són una visió limitada de la meva estada d'un més a París.

He analitzat certs aspectes d'algunes fotografies sense entrar en una anàlisi profunda, tractant únicament els valors més importants. Per entendre millor tot el que exposo, cal llegir els textos acuradament.

 

 

EL JEU DE PAUME I ELS IMPRESSIONISTES

 

 

Va ser a principis de setembre del 1964 quan vaig arribar a París per primer cop. El Jeu de Paume era, en aquell moment el museu dels impressionistes. Avui els impressionistes es troben en el Musée d'Orsay.

El Jeu de Paume esdevingué en aquella primera estada a París el temple de la meva religió. Finalment, vaig poder veure i estudiar directament els grans mestres de la pintura de la llum de finals del segle XIX. L'entusiasme fou absolut.

Vaig passar dies sencers en el Museu per veure i admirar la lluminositat, la paleta, les barreges òptiques, la tècnica d'instint i d'inspiració d'uns pintors o la sistematització del divisionisme òptic d'altres.

 

De retorn i durant aquell any, abans de tornar a París, la meva pintura va reflectir la influència d'aquells pintors. Aquest n'és un exemple.

 

 

1964 / Natura morta I / Oli sobre tela / 81 cm x 100 cm

 

 

LA BARREJA ÒPTICA

 

Denominen barreja òptica aquella que no és el resultat produït físicament mitjançant llums, sinó la que es produeix pel fet perceptiu per manca de captació dels detalls dels colors, produint estímuls cromàtics en l'ull.

 

 
 
Detalls de quadres meus en els quals vaig fer servir la barreja òptica
 

 

 

EL RETORN A PARÍS I LA DESCOBERTA DE L'ART CONTEMPORANI

TARDOR DEL 1965 (SETEMBRE- DECEMBRE)

 

Després d'una primera estada a París el mes de setembre del 1964, fou el mes de setembre del 1965, quan vaig arribar novament a París amb el ferm desig d'introduir-me plenament en el món de l'art contemporani.

Tot just arribar-hi, amb l'empenta i l'energia pròpies de la meva edat, vint anys, decideixo d'entrar plenament en el món de les recerques i descobriments que París m'oferia amb els braços ben oberts i m'introdueixo plenament en el món lliure de les recerques artístiques.

 

 
  Van ser quatre mesos de descobertes frenètiques i treball intensiu. Per veure les 46 obres fetes al llarg d'aquesta estada a París i llegir sobre les meves experiències, premeu el següent enllaç. http://www.rodriguez-amat.cat/par65fm.html  

 

 

ANÀLISI COMPOSITIVA D'UNA FOTOGRAFIA. "LA SEINE"

 

La composició d’aquesta fotografia ve determinada per les línies direccionals dels vaixells i dels molls laterals. El pont atura la força d’aquestes línies mantenint la composició equilibrada.

Tancant una mica els ulls, les imatges perdent certs detalls i podem valorar el joc de llums i ombres. Les ombres a la dreta a baix i els arbres de l’esquerra amb llurs foscors emmarquen la llum que pren tota la fotografia.

 

París 2019

La Seine

 

 

 

PLACE DE LA SORBONNE

 

Fotografia intimista.

La manca de contrastos degut al dia plujós permet que la unitat cromàtica de tot el conjunt assoleixi valors sensitius. Les poques persones i els cotxes trenquen la solitud i donen humanitat a tot l’espai.

El dia, la temperatura i sobretot els estats d’esperits determinen la valoració de les imatges captades visualment per a ser plasmades mitjançant la càmera.

La fotografia no la fa la càmera. La càmera pren les imatges captades per l’ull de l’artista.

 

París 2019

Place de la Sorbonne. Un dels centres neuràlgics del Quartier Latin (Barri Llatí). Cada vegada que vaig a París m'instal·lo en el Quartier Latin.

 

 

LE METRO

 

Aquesta imatge, presa en una estació del metro, es caracteritza per les línies de força direccionals determinades per les vies i les andanes. La corba al final de les vies apaivaga aquesta força direccional.

La foscor de les vies ve reforçada per la lluminositat de les andanes.

Qualsevol indret, no cal que sigui un espai o edifici característic de la ciutat, permet crear imatges amb valors purament estètics.

 

París 2019

Station de Métro

 

 

 

LE GRAND PALAIS

 

El Grand Palais és un edifici de finals del segle XIX construït per a l’exposició universal de 1900.

La seves estructures m'han permès de crear una fotografia sense cap altre element formal que la geometria, de manera que he cercat, únicament, conjugar la bellesa de les línies rectes amb les línies corbes.

 

País 2019

Le Grand Palais

 

 

 

JARDINS DE LA TOUR SAINT JACQUES

 

Aquesta imatge va ser pressa en els Jardins de la Tour Saint-Jacques a prop de Châtelet.

La càmera fotogràfica és una eina al servei de l’artista, de la mateixa manera que ho és l’ordinador, el llapis o el pinzell entre d'altres.

Un cop vaig captar aquesta fotografia amb la meva càmera la vaig treballar, manipulant-la, amb l’ordinador.

Vaig voler que tota l’atenció recaigués sobre els dos personatges i, evidentment estant asseguts, sobre el banc. Amb aquesta finalitat vaig treure tota la vegetació que envoltava el conjunt i que distreia, les imatges que jo volia reforçar.

L’ombra que produeix un dels personatges sobre el banc és un element important d’aquesta composició. Amb l’acció d’eliminar tota la vegetació el contrallum queda encara més reforçat.

Les línies del banc donen sentit direccional de manera que l’espectador situa la seva vista en el dos personatges que, evidentment, son els elements formals més importants en aquesta fotografia.

 

París 2019

Jardins de la tour Saint-Jacques

 

 

 

ENCADENATS EN EL SEINE

 

Aquesta fotografia conjuga i explicita el significat dels encadenats situats a l’esquerra de la imatge deixant lliure la dreta amb el simbolisme que representa el Sena per aquells que volen manifestar-se per mitjà d’aquest acte una solida unió.

A priori es pot considerar, nomes tenint en compte les imatges, que la fotografia està totalment descompensada. El que fa però que la composició sigui equilibrada son els simbolismes, tan dels encadenats com del riu Sena.

Les imatges dels encadenats queden molt més definides que el propi riu. Jo, conscient del significat dels encadenats, vaig enfocar amb la meva càmera el primer terme deixant menys nítida la imatge de la dreta.

Aquesta doble significació -els encadenats i el riu- permeten a l’espectador passar la vista d’esquerra a dreta considerant els dos significats, sempre però dominant el conjunt dels encadenats.

Originàriament la fotografia va ser presa amb un format més horitzontal però per evitar el domini d’un significat sobre l’altra vaig retallar una part de la dreta de la fotografia.

 

París 2019

Cadenes en el Seine

 

 

 

MONUMENT A JEAN MOULIN. JARDINS DES CHAMPS ELYSÉES

 

Jean Moulin fou un heroi nacional francès. President del Consell Nacional de la Resistència, Jean Moulin va ser detingut per la Gestapo i torturat. Va morir el 8 juliol del 1943.

A Paris, a la tardor, el temps és molt variable. Aquesta fotografia sense llums i ombres potents encaixa amb les característiques del monument.

Independentment de la simbologia, ens trobem amb una fotografia molt intimista dominada per un primer terme pla, a baix de la fotografia i la verticalitat dels cinc pedestals situats en un segon terme. Tot i el dia sense sol, degut al núvols vaig voler captar els pilars del monument per la part de darrera per a contrastar la seva foscor amb el fons. Observem com la part inferior (la gespa) és més fosca a prop de nosaltres i es va aclarint segons es va allunyant. Vaig aconseguir aquest efecte situant la càmera en un indret on uns arbres que no apareixen a la fotografia produeixen aquesta ombra.

 

París 2019

Monument à Jean Moulin. Champs Élysées

 

 

 

SAINT GERMAIN DE PRÉS: EL CAFÉ DE FLORE I LES DEUX MAGOTS

 

 

El Boulevard Saint Germain de Prés té, un ben a prop de l'altre, els dos cafès més famosos de París: El Café de Flore i Les Deux Magots. Des dels seus inicis aquests cafès han estat frecuentats per la intelectualitat literaria i artística de París.

En el Café de Flore s'hi podia veure entre molts altres a Jean-Paul Sartre, Guillaume Apollinaire, Louis aragon i artistes com André Derain, Picasso, Els Giocometti etc.

Les Deux Magots, el preferit d'Albert Camus, Jean Giraudoux i molts altres del món de les arts i les lletres.

Qui hagués pogut assistir a les moltes tertúlies que s'hi han fet!

 
 
 

Tot i cercar fotografies amb purs valors artístics, aquestes dues, a més d'aquests valors, tenen la força motivada per la importància dels llocs.

 

 

 

 

LA RUE DE LA HUCHETTE I LE TEATRE DE LA HUCHETTE

 

La rue de la Huchette és un dels carres del Quartier Latin. Tot i ser un carrer petit, és un dels carrers típics d’aquest barri, degut sobretot a la gran quantitat de petits restaurants, grecs, libanesos, etc. etc. que s’hi troben. És en aquest carrer on, així mateix, es troba el teatre de la Huchette on, des de febrer del 1957, es representa ininterrompudament "La cantatrice chauve" d’Eugène Ionesco.

Al capvespre és quan el carrer pren més vida. És també un dels carrers, al costat del Boul Mich, on vaig a fer les meves passejades nocturnes i en un dels molts restaurants prendre un dels plats típics que s’hi ofereixen.

El color rogenc del conjunt ve determinat pel fet que la fotografia ha estat pressa sense flash i la càmera adapta la lluminositat utilitzant los ones electromagnètiques del roig les quals son les de major longitud. Jo hagués pogut corregir el color amb l'ordinador, però he preferit de mantenir aquest cromatisme.

 

París 2019

Rue de la Huchette

 

El Teatre de la Huchette és un dels petits grans teatres de París.

Aquest teatre es troba en el carrer de la Huchette en el Barri Llatí.

Amb Ionesco en el Théâtre de la Huchette a Paris.

La Cantatrice chauve est une autopsie de la société contemporaine par le truchement de propos ridicules de banalité que tiennent deux couples.

És aquí on des del 18 de febrer del 1957 es representa ininterrompudament una de les grans peces del teatre contemporani: "La Cantatrice Chauve" d'Eugène Ionesco. El 2013, quan la vaig veure per última vegada, ja se'n havien fet més de 18.000 representacions i avui encara ho segueixen fent.

El 1964 i el 1965, quan vaig tenir la sort de ser a París, vaig viure al Barri Llatí no gaire lluny de la rue de la Huchette on, encara avui, hi ha petits restaurants on es pot menjar per un preu molt raonable. Hi havia un senyor a la volta d'una cantonada que servia patates freixedes amb una botifarra al preu d'un franc i mig.

Aleshores, a més de l'art contemporani, em vaig interessar profundament per la literatura i el teatre: l'Odéon, la Comédie Française, el Théâtre du Châtelet, entre d'altres, eren espais que jo freqüentava. Mitja hora abans de l'inici de l'actuació i per un franc i mig podríem tenir llocs que encara no s'havien venut.

Quan vaig a París aquests teatres son sempre llocs on m'hi podeu trobar.

 

 

 

DANS LE METRO

 

Qualsevol indret, qualsevol espai pot suscitar l’atenció de l’artista. En aquesta sèrie de fotografies de París, no vaig cercar espais o temes agradables per a satisfer l’espectador poc exigent, ans al contrari, sempre em va interessar l’estètica per damunt de tot. Vaig tenir consciència del que em va interessar i, en aquest sentit, vaig inclinar la càmera per trencar amb la verticalitat d’aquest espai interior d’un vagó de metro. És evident que, abans de prendre la fotografia, cal una percepció visual del tema i saber com serà el resultat. Tot aquest procés pot ser lent o pot ser molt ràpid, doncs l’espai o el tema pot canviar en pocs segons.

Aquesta fotografia va ser feta sense flash amb la finalitat de no il·luminar els elements del primer terme ja que, conseqüentment els altres haguessin quedat en la més absoluta foscor. Pel fet de no utilitzar el flash, posteriorment es va aclarir la fotografia amb l’ordinador ja que la imatge hagués resultat molt fosca i no haguessin aparegut amb claredat els elements representats en segon terma.

Tot i semblar un tema banal per al gran públic, cal intentar de veure els valors plàstic -formes, línies, composició, llums i la naturalitat del tema- que indubtablement té aquesta imatge.

Aquesta fotografia és un clar exemple de que qualsevol lloc pot ser factible de ser captat amb valors artístics.

 

París 2019

 

 

 

LE CIMETIÈRE DU PÈRE-LACHAISE

 

El cementiri du Père-Lachaise és el cementiri més gran de París i un dels més cèlebres del món.

Aquí hi són enterrades nombroses persones cèlebres.

Passejar per aquest cementiri est dialogar amb un món cultural realment extraordinari.

Aquí hi trobem les tombes de Molière, Jean de La Fontaine, Frédéric Chopin, Édith Piaf, Yves Montand, Honoré de Balzac, Guillaume Apollinaire, Georges Moustaki, Paul Eluard, Oscar Wilde, Sarah Bernhardt, Jean Racine, Alphonse Daudet, Marcel Proust, Alfred De Musset, Eugène Delacroix, Camille Pissarro, Oscar Wilde, entre molts i molts altres.

Aquí em veieu-ho a la tombe de Frédérique Chopin.

Per escoltar el Nocturne in B flat minor, Op. 9 no. 1, premeu el següent link:

VNOCTURNE IN B FLAT MINOR, OP. 9 no.1

 

 

 

 

JARDINS DE TUILERIES

 

Les Jardins des Tuileries és un gran parc que va des de la Place de la Concorde al Louvre.

En aquesta fotografia vaig voler conjugar les llums i les ombres -horitzontals aquestes- amb la verticalitat dels arbres. Així com en un segon i tercer terme hi ha persones, per fer la fotografia vaig esperar que en el primer terme no n’hi haguessin amb la finalitat de captar amb més claredat d’imatge les llums i les ombres. Tancant una mica els ulls es pot veure l’efecte captat del joc de llums i ombres. El fet de tancar una mica els ulls es perdent molts dels detalls que s’hi troben a la fotografia la qual cosa permet apreciar molt millor els efectes lumínics.

Molta importància compositiva pren l’arbre de primer terme ja que es una mostra representativa de la gran quantitat d’arbres que es troben en aquest parc.

Certs colors de les fulles dels arbres mostren el temps en què s’han pres aquestes imatges: la tardor.

 

París 2019

Jardins des Tuileries

 

 

Una altra imatge dels Jardins des Tuileries.

En aquesta fotografia es manté la verticalitat dels arbres ja que, essent el terra un element pla horitzontal, important aquí, conjugant-se amb els arbres, si s’hagués inclinat la càmera, la fotografia hagués perdut estabilitat.

La situació del punt de vista del fotògraf ha determinat, no només una certa simetria amb un eix vertical just davant de nosaltres espectadors, sinó, a més, una perspectiva frontal amb un únic punt de fuga. Les línies que marquen en el terra el petit camí es dirigeixen cap el punt de fuga d’aquesta perspectiva frontal. Unes línies imaginàries determinades per les bases dels arbres reforcen, encara més, la força direccional vers el punt de fuga.

La claror del cel i la de l’esquerra en el terra permeten donar contrast als colors foscos de l’arbrat.

El cromatismes es limita als colors freds del temps de tardor.

 
  París 2019

Perspectiva cònica frontal

En una perspectiva cònica frontal totes les línies fuguen cap a un sol punt anomenat punt de fuga que es troba enfront de l'espectador sobre de l'horitzó.

A la fotografia no apareix la línia d'horitzó, ja que és una línia imaginària.

Si tracem les línies determinades per les bases dels arbres veiem que totes elles fuguen cap a un sol punt. Aquest és el punt de fuga d'aquesta perspectiva cònica frontal.

 

Jardins des Tuileries

 

  París 2019

 

Perspectiva cònica obliqua

En una perspectiva cònica obliqua les línies fuguen cap a dos punts anomenats punts de fuga que es troben sobre de l'horitzó.

A la fotografia no apareix la línia d'horitzó, ja que és una línia imaginària.

Si tracem les línies determinades per les bases dels arbres, segons unim les bases cap a una direcció o cap a altra veiem que unes fuguen cap a la dreta, mentre les altres ho fan cap a l'esquerra.

Unes i altres es trobarien en dos punts que estarien sobre l'horitzó.

 

Jardins des Tuileries

 

 

DUES FOTOGRAFIES EN PONTS DE "LA SEINE"

 

Petit Pont

En el Pont de la Tornelle (Notre Dame al fons)

 

 

 

 

LA SEINE DE NUIT

 

La fotografia nocturna genera sempre, a diferència del mateix tema diürn, estats sensitius enigmàtics.

Tancant una mica els ulls veiem com les imatges (objectes) es fan imperceptibles de manera que en la foscor només apareixen les taques lluminoses.

Si no volem captar les formes i les línies i ens limitem a les llums, ens trobem aquí amb una composició horitzontal amb elements verticals determinats pels reflexes de les llums sobre l’aigua del riu. Pel fet de que només ens trobem amb formes puntuals de llum i de que les línies i altres formes no prenen consistència en la fotografia no hem de fer cap altra anàlisi compositiva que el determinat per les llums. El cromatisme en aquesta fotografia es limita a uns pocs colors sense gaire rellevància ja, que en la manca de llum degut a la nocturnitat, les ones electromagnètiques no es reflecteixen. En aquest cas concret només un parell de colors hi apareixen. Les llums prenen un cert color groc doncs el groc és color lluminós.

És evident que l’espectador té tendència a cercar i reconèixer tot el que està representat, essent que son també elements d’aquesta composició fotogràfica. Les imatges dels objectes representats son elements de la fotografia i cal considerar-les.

 

París 2019

La Seine de nuit avec la tour Eiffel

 

 

 

Observant amb detall, veiem que es tracta del riu Sena, tot i que l’element plàstic de la fotografia es limita al joc de llums.

Aquí ens trobem en el clar exemple de que per eliminar tots els detalls i veure l’essència de la fotografia, hem de tancar una mica els ulls per a que apareguin únicament els efectes de les llums.

Si jo hagués desenfocat les imatges que s'hi troben s’hagués perdut la representació del lloc i hagués quedat unes taques purament abstractes que és, justament, el que passa quan tanquem una mica els ulls.

La lluna és un element purament anecdòtic que, però, intervé tan de manera puntual com en els reflexes lumínics sobre el riu.

 

 

París 2019

La Seine de nuit avec la lune

 

 

 

RUE DE L'HARPE

 

La rue de la Harpe és també un carrer del Quartier Latin, el qual, com la rue de la Huchette, és troben al costat del Boulevard Saint Michel.

Les característiques plàstiques d’aquesta fotografia son molt semblants a les de la rue de la Huchette.

Hi ha un sentit direccional del carrer que pel fet de girar cap a l’esquerra evita que la composició es descompongui. L’artista no determina les característiques del carrer, però és ell qui decideix el punt de vista per a prendre la imatge. La fotografia, com qualsevol de les altres arts visual, permet unes reflexions determinades per a fer l’obra..

Les característiques cromàtiques serien molt diferents si la fotografia fos pressa en ple dia i pel fet de ser fotografia nocturna els reflexes en el terra, sobretot a les pabordes, prenen lluminositat. Pensem que la fotografia és la imatge aconseguida per mitjà de la llum (foto = llum, gràfica = imatge).

Els edificis de l’esquerra tenen molt més pes que els de la dreta però la composició queda compensada per la corba del mateix carrer.

Si fem l’exercici de tancar una mica els ulls per a evitar de percebre els detalls, veiem que les taques clares, és a dir les llums, estan completament equilibrades.

 

París 2019

Rue de la Harpe

 

 

 

LA COMÉDIE FRANÇAISE

 

   
 

La Comédie Française és considerat el teatre nacional francès. Se'l denomina també "La maison de Molière". Va ser fundat per Le Roi Soley (Louis XIV), el 1680. És un dels llocs que, quan sóc a París, m'hi podeu trobar. Aquest octubre 2019 vaig poder veure una de les peces més importants de Molière: Les Fourberies de Scapin.

 

 
   
 

La Comédie Françaises (llotjes i plafó del sostre)

 

Les Fourberies de Scapin

 

BOULEVARD SAINT MICHEL

 

Hi ha molts factors que intervenen en el moment de decidir de captar una imatge per mitjà de la càmera. Un dels més importants és l’estètica del lloc, considerant les llums, l’espai, la perspectiva, entre molts altres. Però també n’hi ha un altre de molt important: l’afecte que l’artista tingui pel lloc. (No oblidem que una fotografia pot ser art, tot i que qualsevol fotografia no té perquè ser artística).

Aquesta fotografia va copsar el meu esperit per dues raons importants. La primera per l’estètica; manca de forts contrastos pel dia plujós, la perspectiva frontal amb un punt de fuga únic, etc. etc. Però un altre, també important, fou l’afecció del lloc. Aquí ens trobem en el Boulevard Saint Michel que molts anomenen le Boulmich. Cada cop que sóc a París ho faig en el Barri Llatí (Le Quartier latin) i cada cop també a l’entorn d’aquest boulevard. És un lloc doncs que he recorregut moltes i moltes vegades.

A l’esquerra de la fotografia hi veiem el famós Lycée Saint Louis però a la dreta, sense gairebé valor com a pes d’imatge, hi trobem una cafeteria de la qual tot just es veu el nom: Prêt a Manger. És en aquesta cafeteria on cada dia, just abans de fer el meu recorregut cultural, jo premia l'esmorzar. És una cafeteria que per les seves característiques, pots esmorzar i amb un llibre o un ordinador portàtil passar un parell d’hores tranquil, envoltat per persones de cert nivell cultural que permeten establir converses.

Respecte a la fotografia, us demano de fer la vostra análisi: cromatisme, composició, perspectiva, sentiments que pot generar, etc. etc.

 

París 2019

Boulevard Saint Michel

 

 

ANÀLISI COMPOSITIVA D'UNA FOTOGRAFIA. PLACE DE LA SORBONNE

 

Aquí ens trobem amb unes imatges ordenades arbitràriament sense cap element humà. La bellesa de la fotografia és la conjugació de les cadires amb els seus colors rogencs destacats dels colors del terra i del de les taules, així com les línies corbes de les cadires combinant-se amb les rectes de les taules.

L’espectador ha d’intentar de percebre la fotografia situant-se en el moment i el meu estat sensitiu quan vaig percebre aquesta imatge i la vaig captar amb la càmera. Una fotografia és sempre el reflex d’un estat sensitiu.

El dia plujós amb petites gotes d’aigua reforça la sensació de fredor, contrastant amb els colors càlids de les cadires.

 

París 2019

Place de la Sorbonne

 

 

 

LA TOUR SAINT JACQUES

 

La tour Saint Jacques es la resta d’una església medieval destruïda el segle XVIII.

Aquesta fotografia, presa amb un contrapicat (de baix a dalt), combina arquitectura i natura. L’arquitectura ha estat feta per la mà de l’home mentre que la natura, diran molts, és creació de Déu.

La simplicitat de la fotografia és un dels valors artístics del conjunt. Per a enriquir la imatge vaig analitzar els possibles punts de vista, però tots ells amb la intencionalitat de combinar els dos elements: natura i arquitectura. També vaig tenir en consideració la lluminositat de la torre amb la foscor de les branques i fulles, les quals reforcen la llum del segon terme.

 

París 2019

La tour Saint Jacques

 

 

EL PONT DES ARTS

 

Tot caminant direcció del Louvre per un dels molls del Sena, Vaig veure aquesta imatges amb el "Pont des Arts".

Una petita anàlisi ens permet veure que la lluminositat és definida per les ombres del primer terme. Sense aquesta ombra tot l'espai hauria pres la mateixa llum i el conjunt hagués perdut la força que té ara.

Es tracta d'una perspectiva obliqua en la qual un dels punts de fuga pren molta més importància; el punt de fuga de la dreta, format per les dues línies de la voravia conjuntament amb les de les bases i la línia imaginària de la part superior de les fanals. Tot i que no es veuen els molls del riu, aquests també anirien cap aquest mateix punt de fuga . Fins i tot sense prendre tanta importància la línia que segueix la part superior dels edificis té el mateix punt de fuga, ja que totes aquestes línies són paral·leles. Les línies paral·leles tenen sempre el mateix punt de fuga en una perspectiva.

El pont (Le Pont des Arts) és perpendicular a les línies de la voravia i segueix l'altra direcció de fuga. Els dos punts, evidentment, estan situats sobre una línia hipotètica que anomenem horitzó.

Aquest fotografia, independentment de la llum, té molts valors lineals.

La paraula fotografia prové del grec i significa "imatge feta amb la llum" (de photós, llum, i graphe, imatge).

 

El poeta i cantautor Georges Brassens en una de les seves moltes cançons va cantar "El Pont des Arts".

Si el voleu veure i sentir cantar aquesta cançó, premeu el següent link

Georges Brassens chante "Sur le Pont des Arts"

 

 

 

  París 2019

El Pont des Arts travessa el Sena comunicant l'Institut de França amb el Quadrat del Louvre.

 

 

La Seine. En el Pont des Arts

 

 

PLACE IGOR STRAVINSKY

 

A la Place Igor Stravinsky al costat del Centre Pompidour hi ha sempre petits espectacles improvisats.

La primera impressió va ser veure la conjunció de l’estany amb les escultures i la humanitat dels vailets jugant amb les bombolles de sabó. Tant a la dreta com a l’esquerra hi havia públic observant aquest petit espectacle i jo vaig limitar la imatge amb els elements abans esmentats sense considerar el públic el qual hagués fet més carregosa la fotografia amb masses elements.

El terra moll, des d’aquest punt de vista elegit, fa que els nois i noies destaquin per la claror del terra. El fet de que els edificis i l’estany amb les escultures comportin molts elements formals es conjuga tot plegat amb els nois a primer terme. Destaquen les formes humanes sobre la resta del fons per la pròpia temàtica i per la situació en un primer terme. No es va voler desenfocar els elements del fons ja que formen part del conjunt.

Cal veure aquesta fotografia en la seva unitat en la que intervenen tots els elements formals representats. Amb la finalitat de mantenir la conjunció de tots els elements representats, aquesta fotografia no s’ha manipulat amb l’ordinador i s’ha mantingut únicament la imatge pressa amb la càmera.

Com en altres fotografies, quadres o en moltes obres d’art, tancant una mica els ulls, es perdent certs detalls i així es pot contemplar millor els valors lumínics i els contrastos de la fotografia.

 

 

París 2019

 

 

 

Aquesta fotografia, rica de formes i sobretot de contrastos, exigeix de la part de l’espectador certa atenció amb la finalitat de controlar-ne el seu contingut formal.

L’escultura de la dreta, feta amb colors vius, pren més atenció, però l’estructura de suport de l’escultura en forma de cap contraresta aquella atenció per la llum que donen els elements metàl·lics i per la situació en primer terme.

Jo hagués pogut reforçar amb l'ordinador una o les dues escultures, amortin els detalls del fons i de l’aigua, però vaig preferir mantenir la vibració visual que té tot el conjunt, incloent-hi el fons i l’aigua.

Les escultures son obra de l’artista Niki de Saint Phalle i les estructures i la tècnica per als sortidors de l’aigua del seu marit Jean Tinguelly, dos artistes contemporanis.

 

París 2019

Fontaine Stravinsky

 

A la Fontaine Stravinsky

 

 

CENTRE GEORGES POMPIDOU (LE BEAUBOURG)

 

 

A Fundació Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat