Teresa Rebull

Teresa

REBULL

Cantautora - Pintora

 

La música que podeu sentir, si teniu activats els vostres altaveus, ha estat enregistrada en el Palau de la Música Catalana.

Teresa Rebull canta una composició pròpia sobre un text de Joan Salvat-Papasseit (Perquè has vingut).

Cliqueu sobre aquest enllaç

Per què has vingut Perquè has vingut

 

Teresa Rebull

Teresa Rebull cantant: Perquè has vingut,

en el Palau de la Música catalana el 6 de juliol del 2006

PERQUÈ HAS VINGUT

 

Perquè has vingut han florit els lilàs

I han dit llur joia

Envejosa

A les roses:

Mireu la noia que us guanya a l'esclat,

Bella i pubilla, i és bruna de rostre.

 

De tant que és jove enamora el seu pas

Qui no la sap quan la veu s'enamora.

 

Perquè has vingut ara torno a estimar:

Diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

Joan Salvat-Papasseit

 

 

Teresa Rebull i Jordi Rodríguez-Amat

Teresa Rebull i Jordi Rodríguez-Amat

en el taller de la Teresa a Banyuls de la Marenda

Un bon dia, ja fa uns quants anys, truquen a la meva porta. Fou així com vaig conèixer la Teresa: Teresa Rebull.

Des d’aleshores, un cop o dos l’any, m’endinso camí d’Espolla cap el Port de Banyuls.

Allí al cim, sento l’alè de les tropes d’Annibal dirigint-se cap a Roma i el patiment de tots aquells i aquelles que allunyant-se del dictador, a principis del 39 creuaren aquest i altres indrets camí de l’exili. La Teresa Rebull fou una d’aquesta persones. Molts i molts anys d’exili però no han tingut la capacitat d’esvair el seu catalanisme i la seva força en pro de les llibertats i contra les injustícies.

Al cim del Port de Banyuls, em sento un ésser privilegiat de poder contemplar tota la vall on, finalment, a prop de Banyuls, retrobo, en un indret amagadet, les formes femenines que el gran Maillol va saber plasmar en fang, bronze i marbre per a delitar-nos ulls i esperit.

Finalment, ja a Banyuls de la Marenda, després de contemplar el mar profundament blau, inicio el carrer, anomenat pels francesos, rue de Saint Pierre i, just abans d’arribar a l’indret on resideix l’apreciada Teresa Rebull, entro a la floristeria. Tot just a l’entrar, sento una veu femenina que, desprès de reconèixer-me, diu: “ voilà, une belle fleur pour Térèse”.

Ja davant la casa on viu la Teresa, empenyo la porta de baix i pujant un petit nombre d’esglaons obro la porta del pis, gairebé mai tancada en clau.

Qui és?

Som nosaltres Teresa.

Una explosió de joia emplena tot l’espai i fortes abraçades ens uneixen cos i ànima.

Jordi Rodríguez-Amat

 

 

Nascuda a Sabadell el 1919 i filla d'una llegendària parella anarcosindicalista, Teresa Rebull es converteix de ben jove en una destacada militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i participa en les lluites obreres de Catalunya.

Durant la guerra treballa d'infermera i és detinguda. Amb tan sols vint anys s'exilia al Roselló, on participa en la resistència contra l'ocupació nazi. Amant de la bohèmia, viu intensament l'eufòria "gauchiste" parisenca i la seva eclosió artística i cultural; i entra en contacte amb escriptors com Camus o Sartre, el troskista Jean Malaquais i els cantants George Brassens i Juliette Greco.

A partir de l'any 1968 es converteix en una de les precursores del moviment de la Nova Cançò catalana, de la qual es serà una figura molt important a la zona de la Catalunya Nord, on resideix -concretament a Banyuls de la Marenda- des de l'any 1971. L'any 1978 és guardonada per l'Acadèmia Francesa i rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Ha musicat poemes de Joan Salvat-Papasseit, Josep Sebastià Pons, Maria Mercè Marsal i Josep Gual Lloberes.

 

 

 

 

Tots hem sentit dir, més d'una vegada, a artistes i altres professionals que ells són apolítics, com si fos un mèrit: com si la asèpsia política permetés millorar l'exercici de la creació artística i la possibilitat d'arribar a un públic més ampli.

A Catalunya, en canvi, i potser en una proporció superior a la d'altres països, han sovintejat les persones que, excel·lint en el món cultural, musical o literari, han mantingut i mantenen sempre un clar compromís polític amb el seu poble.

En aquest sentit Teresa Rebull n'és un clar exemple. Tot i que quan era jove va viure la Guerra civil espanyola i els anys difícils de la postguerra, no va abandonar mai la seva militància política i la va saber simultanejar amb la creativitat musical en el terreny de la cançó d'autor; va participar en el moviment de la Nova Cancçó de finals dels anys seixanta i va posar música a textos de poetes catalans.

Jordi Porta, President d'Òmnium Cultural

 

 

 

 

Banyuls de la Marenda

Banyuls de la Marenda / Aquarel·la i tinta sobre paper / 45 cm x 55 cm / 2005

 

 

Banyuls de la Marenda

Banyuls de la Marenda / Acrílic sobre paper / 45 cm x 55 cm / 2005

 

 

Galeria Virtual de Creadors de la Fundació Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat