BARCELONA, T'ESTIMO

NOVEMBRE DEL 2020

Imatges i reflexions

Jordi Rodríguez-Amat

El pintor és un artista visual que, l'eina a la mà, en aquest cas la càmera fotogràfica, li permet d'expressar-se per mitjà de les imatges percebudes.

Vaig passar el mes de novembre del 2020 a Barcelona i, tot recorrent la ciutat, vaig aprofitar la meravellosa llum de tardor (la fotografia és gràfica mitjançant la llum) per a captar amb la meva càmera les imatges que impressionaren la meva retina. He de confessar que cada cop que premia el disparador de la càmera em venia al cap allò de: Barcelona t'estimo.

Cal no oblidar que la fotografia és art i, com artista, vaig gaudir de la possibilitat d'expressar-me per mitjà de la composició, de l'equilibri de formes i volums, del clar-obscur, de la perspectiva, entre molts altres valors inherents a les imatges.

Conec Barcelona molt i molt bé, ciutat on he viscut molts anys de la meva vida, En cap moment vaig voler fer un reportatge fotogràfic de Barcelona. Senzillament, al llarg de les meves passejades per la ciutat vaig captar, mitjançant la meva càmera, aquelles imatges que vaig considerar amb interès artístic. Vaig limitar aquesta sèrie a 28 imatges i és per això que hi ha molts indrets, edificis o altres que es poden considerar d'interés i que jo no vaig captar.

Per fer una fotografia no cal anar gaire lluny, cal analitzar els valors que la conformen; la composició de formes, les línies direccionals (la perspectiva), els volums, les llums i les ombres, entre molts altres valors plàstics i, abans de disparar, evidentment, esperar el millor moment ja que un mateix punt de vista pot variar totalment segons l'hora del dia i de les llums.

La fotografia és una eina de creació artística i cal utilitzar-la amb coneixement. És la percepció de l'artista la que determina la fotografia. La càmera no és més que el mitjà de reproduir la percepció del creador. És evident que cal conèixer l'eina amb totes les seves característiques per a utilitzar-la correctament.

Podreu comprovar que en moltes de les fotografies parlo de perspectiva, ja que les formes dels carrers, edificis i altres d'una ciutat vénen dominades per formes geomètriques que determinen perspectives.

Existeixen dues classes de fotografia; la fotografia analògica i la fotografia digital. La fotografia analògica consisteix en gravar les imatges sobre pel·lícula sensible i posteriorment revelar-les, tot amplant-les sobre paper mitjançant un procés químic. En la fotografia digital les imatges són capturades per un sensor electrònic el qual converteix la llum que digitalitzada queda emmagatzemada en una memòria.

Vaig fer aquesta sèrie de fotografies amb una càmera digital Nikon Coolpix 5400 i, alhora, les vaig treballar amb un programa de manipulació d'imatges.

Per a millor gaudir d'aquesta sèrie fotogràfica cal llegir acuradament els textos que acompanyen les fotografies.

English

 

Español

 

Français

 

Deutsch

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LA RAMBLA DE CANALETES

 

 

La Rambla de Barcelona, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, Rambla de Canaletes, Rambla de les Flors, Rambla dels Caputxins i Rambla de Santa Mònica, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell on s'aixeca el monument a Colom. Originàriament, era una riera, és a dir, un curs fluvial on només i passa aigua segons el règim de pluges.

Amb la finalitat d'evitar la simetria amb un eix vertical i, alhora, donar més valoració a les formes (arbres i edificis) de la dreta em vaig situar a l'esquerra.

Intenteu de no limitar la vostra percepció d'aquesta foto al fet que podria suposar l'anècdota de La Rambla de Canaleta i cerqueu de percebre els valors plàstics de la imatge; perspectiva, contrastos, cromatisme, entre d'altres.

Valoreu també el sentit intimista que vaig voler donar a la fotografia.

La Ramble de Canaletes

 

 

 

LA PLAÇA REAL

 

La Plaça Reial és una de les places més distingides de Barcelona. Es troba baixant la Rambla dels Caputxins a mà esquerra al costat del carrer Ferran. És una de les poques places porticades de la ciutat, cosa que li dóna caràcter i la converteix en excepcional. De planta rectangular, construïda entre el 1848 i el 1960, és d'estil neoclàssic amb totes les característiques de les anomenades places majors.

La manca de vehicles, l'estructura quadrangular i, entre d'altres, la verticalitat de les palmeres atorgar un encant a aquesta fotografia. Un dels valors que em van interessar fou el contrast determinat per arcs i finestres, per les palmeres i les ombres projectades sobre el terra.

 

 

La Plaça Real

 

 

L'ESTANY DEL PARC DE LA CIUTADELLA

 

El Parc de la ciutadella està situat en el barri de la Ribera en el triangle comprés entre l'estació de França, l'Arc de triomf i la Vila Olímpica. Va ser traçat en els antics terrenys de la fortalesa de la Ciutadella d'on pren el nom. És el parc urbà més gran de Barcelona després del de Montjuïc. Es va construir el 1872, amb un disseny semblant al Jardin de Luxembourg a París. En aquest parc s'hi troben, a més de l'estany, entre d'altres, el Parlament de Catalunya, el Zoo i diversos museus. El 1951 el parc va ser declarat monument històric-artístic i figura en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català.

La lluminositat del terra a baix a la dreta i la dels arbres del fons permeten captar la blavor i verdor de l'aigua. L'arbre rogenc reforça el color blau-verd de l'aigua. En la teoria dels colors el taronja i el blau són colors complementaris. Colors complementaris son parella de colors que en la barreja òptica donen el blanc.

 

L'Estany del Parc de la Ciutadella

 

 

JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL BORN

 

 

Jaciment arqueològic del Born El conjunt arqueològic del Born permet veure restes de la ciutat de principis del segle XVIII.

El Born com a mercat va fer la funció de mercat central de fruites i verdures a l'engròs i va estar en funcionament fins a l'any 1971, moment de l'obertura de Mercabarna.

Tot i la forta lluminositat de les vidrieres, la part del jaciment es veu clara a la fotografia, gràcies a la claraboia superior.

Observeu la diferència entre l'ordre estructural de l'edifici metàl·lic amb una geometria perfecte i la distribució de les restes de les edificacions del jaciment.

Per fer la fotografia em vaig situar cap a la dreta amb la finalitat de donar molta més intensitat i riquesa a la perspectiva, tot continuant essent una perspectiva cònica frontal. Traceu mentalment les línies de l'estructura metàl·lica per veure que totes elles segueixen una mateixa direcció.

 

Jaciment arqueològic del Born

 

 

EL CARRER DE LES CAPUTXES, BARRI DEL BORN

 

El carrer de les Caputxes. Barri del Born

Per darrere de la font gòtica de Santa Maria del Mar s'accedeix a l'insòlit carrer de les Caputxes. El nom prové dels tallers de confecció de caputxes a l'edat mitjana.

El barri del Born és una de les zones més antigues de Barcelona i un dels quatre barris que conformen el districte de Ciutat Vella. Entre els segles XIII i XV el barri del Born fou l'epicentre econòmic de Barcelona.

Aquesta fotografia m'és molt entranyable. En aquest barri i concretament en aquest carrer, veníem els alumnes de Belles Arts a les set del matí, tot just s'aixecava el dia, a fer dibuixos de perspectiva. Això passava l'any 1961. A les nou ja estàvem a l'Escola de Belles Arts en el carrer d'Avinyó no gaire lluny d'aquest barri per començar les classes de pintura.

Tinc un dibuix fet des del mateix punt en què vaig prendre aquesta fotografia.

Fent una anàlisi de la perspectiva d'aquesta fotografia veiem que es tracta d'una perspectiva cònica frontal. Traçant totes les línies del carrer, dels balcons i finestres veiem que totes elles coincideixen en el punt anomenat punt principal el qual estaria en el punt mig d'una línia imaginària anomenada horitzó. Aquest punt coincideix amb el mateix centre de l'arc al fons.

El professor de les classes de perspectiva era en Josep Mestres Cabanes, escenògraf del Liceu.

 

 

VAIXELLS EN EL PORT VELL

 

Deixo per a vosaltres de fer l'anàlisi d'aquesta fotografia. Penseu en les formes ja no com a objectes sinó com a valors compositius. Feu el mateix amb el color.

 

 

 

 

 

Vaixells en el Port Vell

 

 

EL PASSEIG DEL MOLL DE LA FUSTA

 

Aquest espai va ser fa molts segles el primer port de la ciutat, quan Barcelona era romana. Més tard, i tal com indica el seu nom popular, el Moll de la Fusta va tenir funcions de dipòsit i estiba de fusta. Jo encara recordo la gran quantitat de fusta que hi havia. Avui dia, i després que es remodelés en el context dels Jocs Olímpics del 1992, és un agradable passeig al costat del mar perfectament integrat a la ciutat.

La riquesa de les palmeres de Barcelona es fa palès en aquesta fotografia del moll de la fusta.

Analitzeu la perspectiva en fuga del terra contrastant amb la forta verticalitat de les palmeres. Traceu mentalment les línies dels esglaons i les de la part superior de les palmeres i trobareu el punt de fuga.

El cel es presenta amb dos tipus de blaus: un blau cobalt a la part superior i un blau celeste a l'inferior.

Independentment de la pressa amb la càmera la fotografia s'ha treballat atorgant-li lluminositat per mitjà del contrast.

El Passeig del Moll de la Fusta

 

 

EL MATEIX PASSEIG DEL MOLL DE LA FUSTA

 

Mateix passeig que la fotografia anterior presa des d'un altre punt de vista.

La lluminositat del cel i la part del terra, tot i les ombres, permet el fort contrast dels arbres.

Barcelona, t'estimo.

 

 

 

El mateix passeig del Moll de la Fusta.

 

 

JOC DE CADIRES I LLUMS A CANALETES

 

La intimitat de les cadires buides col·locades a l'atzar, sobretot amb el joc de llums i ombres son la temàtica d'aquesta fotografia. El desordre esdevé ordre i la simplicitat de les imatges permet fer tota mena d'interpretacions lliures per part de l'espectador.

 

 

 

 

 

 

Jocs de cadires i llums a Canaletes.

 

 

PLAÇA DE CATALUNYA AMB LES ESCULTURES DE JOSEP CUNYACH I JOSEP CLARÀ

 

Aquest és una de les fotografies que personalment n'estic molt satisfet. És una fotografia sense estridència i molt i molt sensible.

La línia imaginària determinada pels caps de les estàtues i les baranes de ferro mantenen una direcció de fuga que queda contrarestada per l'edifici del fons a l'esquerra.

La lluminositat del primer terme a l'esquerra ve reforçada per la suavitat dels blaus i grisos de les altres parts del conjunt.

Barcelona m'enamora.

 

 

 

 

 

Plaça de Catalunya amb les escultures de Josep Cunyach iJosep Clarà

 

 

PARC GÜELL

 

Originàriament, el Parc Güell havia de ser una zona residencial amb parcel·les per a construir-hi cases. Eusebi Güell havia comprat uns terrenys i va encarregar a Gaudí el disseny de tota la urbanització. La situació era privilegiada amb grans vistes, però el fet d'estar allunyada de la Barcelona d'aleshores no va tenir èxit i finalment va passar a ser el parc públic actual.

El 1984 el Parc Güell va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco. Aquestes fotografies no pretenen ser un reportatge fotogràfic del parc. Tota la sèrie sobre Barcelona, Octubre 2020, va ser pensada i creada des d'una perspectiva artísticA.

Barcelona és una ciutat de parcs i el parc Güell n'és un que emplena el meu esperit.

Sempre es diu que la natura no forma part de la ciutat. Aquest parc és un clar exemple que contradiu aquesta manifestació.

Aquí també ens trobem amb un contrallum. Els elements vegetals venen perfilats i, alhora, es contraposen per la llum de davant.

 

 

Parc Güell

 

 

PARC GÜELL

 

Dues columnes de la Sala Hipòstila

Deixo per a vosaltres de fer l'anàlisi plàstica d'aquesta fotografia.

 

 

 

 

 

 

 

Parc Güell

 

 

PARC GÜELL

 

 

 

 

 

 
 
 
       

 

 

PARC GÜELL

 

En aquesta fotografia es veu perfectament la conjugació de la pedra amb la natura.

El parc Güell és un espai natural en què l'acció humana ha combinat l'arquitectura amb els espais naturals.

El blau del cel permet destacar el verd dels arbres i aquest amb la blancor de la pedra.

Per fer una fotografia cal esperar el moment just en què les llums permeten veure perfectament les imatges. Sense llum no hi ha imatges.

 

 

 

 

Parc Güell.

 

 

ATZAVARA EN EL PARC GÜELL

 

L'atzavara és la protagonista d'aquesta fotografia. El fons de la ciutat permet veure el contrast entre naturalesa i ciutat.

L'atzavara, en contrallum, destaca sobre tot el conjunt.

 

 

 

 

 

Atzavara en el Parc Güell.

 

 

HOSPITAL DE SANT PAU

 

Barcelona és, sense cap mena de dubte, la capital del modernisme.

La reixa de primer terme, en lloc de trencar la visió de la façana, enriqueixen tot el conjunt de la fotografia. Penseu que aquesta sèrie és un conjunt de fotografies artístiques i no vaig voler fer un reportatge turístic. La riquesa formal ve determina per l'arquitectura i pel joc de llums i ombres. El cel es limita a ser un marc superior.

L'Hospital de Sant Pau, d'estil Modernista, fou obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

 

 

 

 

Hospital de Sant Pau.

 

 

BARRI GÒTIC I PORTA D'ENTRADA

AL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL

 

La llum en el terra i la parts de la paret del claustre trenquen amb la foscor de les altres parts en primers termes. El propi campanar passa pràcticament desaparegut entre la forta llum del cel.

 

 

 

 

 

 

Barri Gotic i porta d'entrada al claistre de la Catedral.

 

 

PATI DEL BARRI GÒTIC

 

La composició d’aquesta fotografia ve determinada per les línies de les reixes que emmarquen les altres imatges. Els mateixos arcs, en la foscor, donen lluminositat al pati.

Vaig enfocar el segon i tercer terme deixant les reixes en primer terme amb un enfocament limitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

Pati del Barri Gotic.

 

 

 

RAMBLA DE LES FLORS

I RAMBLA DE SANTA MÒNICA

 

Els arbres formen uns arcs que prenen caràcter gòtic per les seves inclinacions. Les Rambles de Barcelona és una d'aquelles avingudes en què no pararies mai de passejar. És un indret que respira la història viva de la ciutat. Tot i que pot semblar que passejar no exigeix observar, com artista plàstic no puc parar d'observar i, evidentment, amb la càmera no parar de captar aquestes percepcions.

 

 

 

 

 

Rambla de les Flors i Rambla de Santa Mònica.

 

 

BARRI GÒTIC, CARRER DEL BISBE

 

El carrer del Bisbe va des de la plaça Nova a la plaça de Sant Jaume.

Remarqueu com em vaig col·locar a l'esquerra per a poder captar les llums i les ombres de la paret lateral dreta. Aquestes llums vénen reforçades per la paret fosca de l'esquerra i la seva ombra en el terra.

Em va interessar molt i molt la forta perspectiva. De forma imaginària traceu totes les línies que determinen aquesta perspectiva.

El Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona. El seu emplaçament constitueix la zona més antiga de la ciutat, així com el seu centre històric. L'actual plaça de Sant Jaume, on es troben el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat, l'Ajuntament, ocupa el lloc aproximat del Fòrum, de manera que es pot dir que aquest espai ha estat el centre polític de Barcelona i Catalunya durant més de 2000 anys.

 

Barri Gòtic. Carrer del Bisbe

 

 

EL PORT I EL VAIXELLS

 

L'horitzontalitat dels elements de la part baixa dels vaixells es contraposa amb els pals.

L'equilibri recau en els vaixells, ja que tot el pes de les imatges es troba a la seva part inferior. Aquesta part i la inclinació de la barana en primer terme segueixen la mateixa direcció segons una perspectiva cònica obliqua.

La gran massa de blau del cel, i el blau ultramar de l'aigua s'enriqueixen amb la lluminositat dels blancs.

No oblidem que per fer una fotografia artística cal saber analitzar la composició i el cromatisme entre molts altres elements. Observant les fotografies d'aquesta sèrie no us quedeu passiu com a espectadors i intenteu de fer una anàlisi, ajudats per les explicacions.

 

 

 

El Port i els Vaixells

 

 

SANTA MARIA DEL MAR

 

Aquesta fotografia ha estat presa en contrapicat per a donar el gran sentit d'ascendència propi de l'arquitectura gòtica. Analitzeu les línies de fuga en sentit ascendent.

La Basílica de Santa Maria del Mar, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383.

Interiorment, és un edifici de tres naus, amb deambulatori i sense creuer, cobert amb magnífiques claus de volta.

Barcelona té molts i molts edificis gòtics. Junt amb la catedral i molts altres edificis gòtics de Barcelona Santa Maria del Mar és un dels més importants.

 

 

 

Santa Maria del Mar.

 

 

MOLL BOSCH I ALSINA

 

Aquesta fotografia fou presa en el Moll Bosch i Alsina amb l'escultura en bronze "La Parella" de Lautaro Diaz.

La foscor del primer terme amb les escultures d'esquena contrasta amb la lluminositat del fons on s'hi troba, entre d'altres, el Club Nàutic de Barcelona.

Com es pot veure, vaig prendre la fotografia de forma que quedés la part fosca amb les ombres a primer terme a fi de contrastar la lluminositat del fons.

 

 

 

 

Moll Bosch i Alsina

 

 

LA GAMBA EN EL MOLL DE LA FUSTA

 

La Gamba és una escultura de grans proporcions dissenyada per l'artista valencià Xavier Mariscal tot i que, curiosament, representa un escamarlà.

L'obra es troba en el mateix moll de la fusta. Es va inaugurar el 1989, però es va crear amb motiu dels Jocs Olímpics.

Vaig col·locar-me ben bé a sota amb la finalitat de reforçar al forta perspectiva de les biguetes metàl·liques i les línies del passeig amb les palmeres.

Es pot reforçar els contrast de l'escultura i l'estructura amb la lluminositat de tot el fons tancant una mica els ulls.

Fàcilment, podeu decidir on es troba el punt de fuga d'aquesta perspectiva.

 

La Gamba en el Moll de la Fusta.

 

 

AVINGUDA REINA CRISTINA AMB EL PALAU NACIONAL

 

 

Fotografia pressa mirant cap el Palau Nacional, actualment Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

El color no està en els objectes. Els objectes no tenen color, sinó la capacitat de reflectir les ones electromagnètiques de la llum, les quals són les que determinen el color.

Aquest fotografia va ser pressa des de les Torres Venecianes.

Deixo per a vosaltres analitzar altres valors d'aquesta fotografia.

 
 

Fotografia pressa mirant cap el Palau Nacional, actualment Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

El color no està en els objectes. Els objectes no tenen color, sinó la capacitat de reflectir les ones electromagnètiques de la llum, les quals són les que determinen el color.

Aquest fotografia va ser pressa des de les Torres Venecianes.

Deixo per a vosaltres analitzar altres valors d'aquesta fotografia.

 

 

 

Avinguda Reina Cristina amb el Palau Nacional

 
Tinc pensat, si no hi ha una força major que ho impedeixi, d’anar entre novembre 2024 i febrer 2025, d’anar a passar un mes a Barcelona. A determinar encara quin mes. Si hi ha algú que em vulgui acompanyar, contacteu amb mi. Ha de ser algú interessat o interessada en art (museus), literatura (teatres), cultura en general.
 

  A Casa-Taller, Fundació Rodríguez-Amat www.rodriguez-amat.cat  

Les fotografies de la sèrie Barcelona 2020 es poden ampliar sobre paper a mida 30 cm dalt x 40 cm d'ample. Interessats: 697 76 18 74

Webmaster: Jordi Rodríguez-Amat