LA INTERACCIÓ CROMÀTICA  
 
La interacció cromàtica és la influència que es produeix entre els colors. El color no es percep en realitat com és. Un mateix color es pot percebre diferent en funció del o dels colors que té al seu costat. Hi ha sempre la influència d'un color sobre un altre. Aquest fenomen l'anomenem interacció cromàtica.
 

 

 

 
Vaig pintar els quadrats sobre fons negre i els quadrats sobre fons blanc amb la mateixa pintura, la qual cosa fa que físicament són iguals, és a dir, llurs longituds d'ona són la mateixa, ara bé, perceptivament es veuen diferents per la influència dels colors del fons. Els colors sobre fons negre apareixen més clars que els colors sobre fons blanc per la influència perceptiva del fort contrast amb el negre.
 

 

 

 

 

 

 

REFLEXIONS SOBRE EL TO, LA SATURACIÓ I LA LLUMINOSITAT

 

 

   

 

 

El to és una de les propietats dels colors. Observem els quadrats rojos. Els dos tenen el mateix to, és a dir són rojos.

La saturació és l'anomenada intensitat d'un to. La saturació o puresa és la intensitat d'una tonalitat específica. Es basa en la puresa del color, una tonalitat molt saturada té un color viu i que ressalta; en disminuir la saturació, el color es torna més dèbil i grisós. El roig de l'esquerra té més saturació que el de la dreta.

La lluminositat és la capacitat d'un color d'emetre o absorbir més o menys llum. S'anomena, així mateix, brillantor o valor. Segons la lluminositat els colors es divideixen en clars o foscors. Aquests dos rojos tenen diferent lluminositat. El de l'esquerra és més lluminós que l'altre.

 

 

 

 

La interacció no només es produeix amb un fons blanc i amb un negre, també es produeix amb els colors. Aquí veiem que hi ha, a més, la influència deguda al contrast. La nostra percepció no pot percebre els colors sense aquesta influència. Aquesta interacció es manifesta més o menys en funció també de la longitud d'ona i de la lluminositat de cada color.

Observeu com el gris clar sobre fons blau es veu molt més clar que el mateix gris sobre fons groc. Aquí hi ha la influència degut a la diferència cromàtica i, alhora, a la lluminositat dels colors del fons. La influència aquí és deguda al cromatisme i a la lluminositat (contrast).

 

 

 

 
 
 

Tot i haver un cert nombre de colors la interacció es continua produint

 

 

 

 

     
 

MÚLTIPLES EXEMPLES D'UN MATEIX COLOR SOBRE MOLTS ALTRES COLORS DIFERENTS

 

 

Aquí tornem a tenir un altre exemple. Vaig pintar els petits quadrats verds amb el mateix color (la mateixa pintura) i com podeu veure, segons els colors del fons es veuen diferents perceptivament. La raó bé determinada pels colors que tenen al voltant.

Observeu detingudament els petits quadrats verds i veureu llurs cromatismes en funció dels quadrats grans. Hi ha aquí un quadrat gran que ha estat pintat amb el mateix color que el quadrat petit del seu interior i conseqüentment el petit quadrat ha desaparegut.

 

 

 

Si enmarquem els colors amb un perfil negre, la interacció desapareix. El negre fa la funció de secatiu cromàtic de manera que els colors no poden rebre la influència dels altres colors de l'entorn.

 

 

 

 

 

DE LA INTERACCIÓ I DE L'EQUILIBRI EN EL QUADRE

 

 

 

En aquesta obra del 1979 hi ha un munt d'interaccions cromàtiques que es poden contemplar mitjançant una visió de conjunt.

Cadascun dels colors rep la influència del color que té al costat i, si està entre dos colors, rep la dels dos colors.

La percepció de conjunt de l'obra genera una vibració cromàtica deguda a la gran quantitat d'interaccions que hi ha.

Cadascun dels elements plàstics que componen aquesta obra: formes, plans, colors (tonalitats), saturacions, lluminositat... són sotmesos per l'espectador a interaccions perceptives, tot tendint a un equilibri estable. Aquest fet, generat per un procés sensitiu, no pot pas ser codificat d'una manera absoluta, doncs tota codificació permetent l'ús interactiu dels diferents elements simples que componen l'obra és sempre relativa. És en l'espectador finalment que l'obra assoleix l'equilibri de tots i cadascun dels elements plàstics i llurs interaccions. El color doncs no és mai absolut, ja que depèn de la percepció de l'espectador. En pintura, considerant l'espectador i les seve capacitats perceptives, el color no és mai una realitat física. Sempre està sotmès a les influències constants que exerceixen els colors del voltant.

 

 
 

 

1979 / Cames / Oli sobre tela / 190 cm x 170 cm

 

 

 

 

Seria molt llarg de fer una anàlisi de totes les interaccions cromàtiques que es produeixen en aquest quadre, però limitem-nos a un parell.

A l'exemple de l'esquerra l'acció entre els colors es produeix per la lluminositat. El roig fosc permet per l'acció contrast donar més llum als clars. A l'exemple de la dreta, indepentdent de la tonalitat, els colors clars permeten atorgar més valoració cromàtica als foscos.

 

 

   

 

 

 

 

 

   

Aquí tenim un altre exemple de múltiples interaccions cromàtiques

 

El ritme és moltes vegades d'efectes visuals dinàmics i esdevé un dels valors fonamentals de l'obra. L'acció rítmica i l'acció contrast es produeixen per recorregut i simultàniament alhora. El negre apareix com un dels elements dinamitzadors.

 

 

Oli sobre tela / 146 cm x 114 cm / 1980

 

   

En aquesta obra com en moltes altres de finals dels vuitanta la interacció cromàtica no es produeix per la simple raó que tots els colors s'han perfilat amb el negre.

 

 

1986 / La Bella i les bésties / Oli sobre tela / 195 cm / 130 cm

 

 

 

   

Aquí tenim tres fragments de l'obra i veiem clarament que les interaccions ha desaparegut totalment ja que absolutament tots els colors ha estat perfilats amb negre.

 

 

 

 

Si voleu veure i llegir molts altres exemples d'aquest estil, visiteu la web prement al cim de l'enllaç:

www.rodriguez-amat.cat

En aquesta web trobareu molts altres temes relacionats amb la meva obra i el meu pensament.