Aquesta performance va ser realitzada per Jordi Rodríguez-Amat el dia 30 de novembre del 2018 a la XIV Nit de Poesia Eròtica de Can Ninetes a Salt (Gironès).

Fotografies de Manel Bielsa

Càmera Rosa

 

 

M’agraden les dones amb calcetes comestibles

 

 

Ah! Tu sí, vine, apropat, treu-te les mitges.

Ah! No en portes? Vaja, les dones no porteu mitges avui.

I calcetes, que en portes? Me les deixes veure? Són comestibles?

No? Llàstima!

A mi m’agraden les de gust de maduixa i, sobretot, les de tutti frutti.

Si n'haguessis portat, me les hauries deixat tastar?

No hagués calgut que te les haguessis tret.

Posades va sempre molt millor per a tastar-les.

 

 

 

 

Ah! Tu sí. Sí, sí, tu, la que m’estàs mirant.

Vols que t’afaiti el pubis?

O prefereixes que te’l pentini?

Saps? Tinc una eina especial per a aquests afers.

T’agradarà.

A fosques no!

La imatge visual ajuda a fer el treball.

Mira, ho farem a la llum d’una espelma.

Serà molt romàntic.

 

 

 

 

Tu que ara m’estàs mirant i escoltant, no et posis gelosa.

Vine i també n’hi haurà per tu. Sí, aquí i ara mateix.

Tens por? O potser no portes calcetes comestibles?

No et preocupis, vine i et portaré al paradís.

Soc especialista en portar dones al paradís.

Els grecs antics en deien els Camps Elisis.

 

 

 

 

Aquest quadre, obra de Rodríguez-Amat, a més de servir per a fer el cartell de la XIV Nit Eròtica de Can Ninetes, estava present al llarg de tot el recital, acompanyant totes les actuacions.

 

 

 

 

Rodríguez-Amat explicant les virtuts afrodisíaques de les calcetes comestibles i els seus diferents gustos.

Aquesta té gust de llimona i les dues altres de maduixa i plàtan.

Tot seguit, Jordi Rodríguez-Amat va demanar al públic assistent de pensar: Què passa un cop t’has cruspit les calcetes i la dona queda sense calces?

Vaja, quina pregunta! Molt fàcil de respondre, no?

 

 

En aquest moment, Jordi Rodríguez-Amat s’adreçà al públic tot fent una enquesta.

Quantes dones de les que esteu aquí us heu posat calces comestibles?

Em sembla que ben poques.

Hi ha alguna persona que no sàpiga que existeixen?

I quants homes dels que esteu aquí heu provat alguna vegada una calceta comestible?

A veure, pregunta: de les dones que esteu aquí, aixequeu la mà les que ara en porteu.

Sabeu quina va ser la resposta? cap ni una.

 

 

 

 

M’ha fet por de demanar a una dona de portar calcetes comestibles

i deixar-me-les tastar.

M’ha fet por de que em digués que no.

És per això que en porto jo unes.

Malauradament, no a l’entrecuix d’una dona.

Hi ha alguna dona aquí que vulgui tastar amb mi les que jo porto ara?

Tenen gust de tutti frutti i són afrodisíaques.

 

 

 

 

Tot fa semblar que les presentadores,

una de les quals era cubana, s’animaren.

Poc s’ho esperaven.

Nenes, que no heu vist mai un home amb calçotets?

Segurament mai amb un tanga de dona comestible.

El voleu tastar o bé, vaig dir-les,

Voleu ballar el txa-txa-txa amb mi.

No les hi vaig haver de demanar dues vegades.

 

 

 

 

Varem començar fent un entrepà.

Elles eren el pa i jo el “xoriço”.

Nena, t’agrada?

La cubana en volia més.

Tranquil·la, nena, tranquil·la.

 

 

 

 

Em seguiu?

La nena s’hi volia posar bé.

No t’esveris, nena.

Que no veus que hi ha moltes dones i també en voldran?

 

 

 

 

La Cubana no volia parar.

Fluixet em va dir “Tio que marcha llevas”.

L’altra estava expectant, esperant el seu torn.

 

 

Vaig acabar la performance donant un consell a les dones.

Dones, poseu-vos calces comestibles i feu-les tastar als vostres marits.

Si no teniu marits, feu-les tastar als vostres amants.

Us portaran sovint de Festa Major

I us ballaran el ball del fanalet.

 

A la pàgina principal

www.rodriguez-amat.cat